dilluns, 18 de maig del 2009

En Shin Chan es fa gran

En Shin Chan ja fa anys que té molt d'èxit. Va començar fa temps al K3 i des de fa un temps l'han passat a A3, surt cada dia per la tarda, i repeteixen el que ja havíem vist ara, parlant en castellà. També les cançons, que abans eren en català les han traduïdes. A mi, m'agradava més abans, ara se'm fa una mica estrany perquè estava acostumat en català. Igualment, m'ho miro perquè em segueix agradant molt.

divendres, 8 de maig del 2009

El gol d'Iniesta

El Barça va classificar-se, com tots segur ja sabeu, per la final de la Champions, que jugarà a Roma contra el Manchester.
L'empat que donava el passi a la final al Barça va arribar quan passaven 3 minuts del temps. El crack que va aconseguir el gol va ser l'Iniesta, que va picar la pilota amb tota la seva ànima. Si no l'heu vist prou vegades, aquí teniu el vídeo del gol com el vam veure a través de Canal+: FORÇA BARÇA!

dilluns, 4 de maig del 2009

Pancho, el meu gat persa


Fa uns set anys que el Pancho viu amb nosaltres. Ell és un gat persa molt pelut però, al mateix temps, molt prim. Des de ben petit ha estat un gat molt tranquil, jo diria que és molt mandrós perquè tot el dia se'l passa al sofà i només s'entreté amb els peixos de la peixera que tenim al menjador (se'ls mira com si pensés de quina manera podria pescar-los...) De fet, només em busca perquè li faci carícies, i a la meva mare perquè li dóni menjar... i poca cosa més. Ah! I perquè li canviïs la sorra del seu espai: si la té bruta, es pixa en qualsevol altra lloc... i acostuma a ser a la meva habitació! Per jo no m'enfado.

divendres, 24 d’abril del 2009

Saps com es fan unes bones "torrijas"?


Des de ben petit m'ha agradat potinejar per la cuina; suposo que deu ser perquè el meu pare és pastisser i el germà estudia cuina i treballa en un restaurant els caps de setmana. Així doncs, m'agrada posar-me a fer alguna cosa deliciosa, com per exemple les "torrijas", que ara us explicaré com les faig:

LES "TORRIJAS"
Tallem 6 o 7 llesques de pa.
En un plat hi posem una mica de llet i en un altre un ou batut.
Suquem el pa a la llet i després el suquem a l'ou.
En una paella amb oli ben calent, fregim les llesques i quan estiguin al punt, les treiem i li posem sucre. I llestos! Fàcil, no? A veure si us atreviu a provar-ho... són delicioses!

divendres, 17 d’abril del 2009

DRAGON BALL EVOLUTION, la pel·lícula del manga més popular


Fa poc s'ha estrenat una versió en cinema de la sèrie de Dragon Ball. La pel·lícula no és de dibuixos sinó que els personatges i els llocs són reals. Encara no l'he vista, però un amic meu, en Marc, m'ha dit que està força bé però que s'hi trobaven a faltar alguns presonatges mítics com en krilín, en Iampxa, en Thensian o en Xaos. També em va dir que en Piccolo, que aquí tots coneixem com en Cor Petit, anava amb un vestit d'astronauta del s. XXII! Una altra curiositat és que en Follet Tortuga té pèl! Això sí que és sorprenent, no?
Jo no sé si l'aniré a veure, però si m'assebento de més coses, ja us les explicaré.

divendres, 20 de març del 2009

El millor manga: One Piece


One Piece és la meva segona sèrie manga preferida, després de Dragon Ball.

Tracta d'un noi que es diu Luffy que no sap nedar, en vol aprendre, però això no l'impedeix que vulgui ser pirata. Un dia, quan està amb els seus amics, després de menjar, de postres, es va menjar sense voler una fruita del diable que el convetia en un noi de goma, que s'estira, però d'aquesta manera ja no podria aprendre a nedar mai més.

Gràcies als seus nous poders, les bales no l'afecten perquè li reboten, pot arribar a llocs insospitats en poc temps i també pot atacar des de molt lluny perquè s'estira tant com vol, amb molta potència.
Jo recomano a tothom aquesta sèrie perquè és molt divertida, té molta acció i sobretot per en Luffy, un noi d'uns 16 anys que és un golafre divertit, tossut i sobretot valent.

divendres, 27 de febrer del 2009

Hola a tothom!



En aquest espai, m'agradaria explicar tot allò que m'agrada i que m'ha convertit en el que sóc, un xavalet inquiet, simpàtic i -tot s'ha de dir- una miqueta mandrós. Espero compartir-ho amb tots vosaltres i rebre, si voleu, les vostres opinions.




Gràcies!




Marc Llata